El passatger i les teves rutes en moto: 3 consells perquè les aprofiteu al màxim

A efectes del públic en general, o almenys d’aquells que pensen en positiu quan observen una motocicleta, aquesta és  sinònim de llibertat.

Com a tal, segur que una ruta en moto acompanyant el pilot mai estarà de més, encara que tenir una sèrie de pautes clares també ajuda.

És pel bé de tothom. Però fins i tot per als que s’han pujat a una moto al seient del darrere de manera ocasional, cal tenir clar què fer... i què evitar.

Hi ha ocasions en què, per les circumstàncies que siguin, no s’avisa el passatger sobre certs comportaments que, al final, perjudiquen el pilot.

Aquells que tenim experiència de vegades no pensem que qui se situa al seient del darrere en manca, i fins i tot de mínimes nocions.

Però no cal preocupar-se.  Amb aquests tres senzills consells, la ruta serà encara més plaentera perquè tots dos estareu perfectament sincronitzats en el plaer de rodar en moto.

1. Com accedir al seient del darrere

Sí, sembla senzill dir-li al passatger, després d’equipar-lo amb l’equipament adequat, que s’assegui al darrere... d’una revolada.

No és tan fàcil per a algú que mai s’ha vist assegut allà.  Ara, de sobte, li diuen "puja, que marxem".

I com ho fa? Pensa en les grans i altes motos trail de seients per als quals sembla necessari proveir-te d’una escala per arribar-hi.

En aquestes circumstàncies, passar la cama per sobre fins i tot es complicaria encara més si la moto va equipada amb joc complet de maletes.

No és estrany que algunes d’aquestes peces quedin ratllades, o trepitjades, per passatgers que l’únic que volen és arribar al seient i acomodar-se.

Posa-ho fàcil: el millor és que, amb tots dos peus a terra, subjectis la moto perquè l’acompanyant pugi al seu estribot amb la seguretat que li donis per fer-ho.

2. En marxa: he de fer alguna cosa?

Aquesta és la pregunta que moltes vegades m’han fet passatgers novells que, veient-te des de fora, sembla que ells també hagin de pilotar...

No els falta raó, encara que més aviat el que haurien de pensar és en facilitar la tasca del conductor i, en cap cas, entorpir-la.

Una manera de fer-ho és relaxar-se  al seient del darrere. Els passatgers  que s’asseuen i queden rígids impedeixen al pilot fer girar la moto.

Fins i tot hi ha ocasions en què tendeixen a contrarestar l’acció de girar, simplement per por.

Conclusió: l’acompanyant simplement ha de seguir el moviment del pilot i, per tant, el de la moto; ni ajudar massa ni el contrari. Només deixar-se portar.

3. Arribada al destí, i ara què?

Arriba el moment de baixar, bé per l’arribada al destí o perquè toca fer qualsevol parada durant la ruta per impregnar-vos de l’entorn.

I ara què? Com baixa l’acompanyant? Encara que no s’ha esmentat res en el moment de la pujada...  atenció al tub d’escapament!

Sí, perquè buscarà la manera de tocar terra sense molestar massa, quan en realitat el que has de fer és facilitar la tasca, un cop més.

Repeteix  a la inversa l’operació de la pujada,  recolzant bé tots dos peus a terra i subjectant la motomentre  ell o ella baixa.

Com  ho ha de fer? Posant-se dret sobre els estribots i passant la cama contrària cap al costat de baixada.

Potser prefereixi, salvant l’escapament, baixar de costat amb el peu esquerre i arrossegar la cama dreta pel seient fins a tocar terra ferma amb tots dos peus.

Les motos altes, les maletes, els escapaments per tots dos costats i la por de l’acompanyant són barreres superables. Que es prengui el seu temps i... a gaudir de la moto!