Marc Márquez, pilot de MotoGP i 32 anys: 'El més important és menjar aquestes tres coses'

En el món del motociclisme, on el rugit dels motors de vegades tapa allò humà, Marc Márquez sempre ha sabut fer-se escoltar. La seva trajectòria no s'explica només amb trofeus, sinó també amb constància i disciplina. Als seus 32 anys, manté intacta la filosofia que el va portar al cim.

Fa vuit anys, en plena hegemonia amb Honda, ja acumulava tres corones a la categoria reina. Aleshores, el vuit cops campió del món va parlar sense embuts de la seva rutina física i la seva dieta. Ho va fer amb una naturalitat que encara avui sorprèn.

La respiració com a arma a pista.

Al març de 2017, el portal oficial de MotoGP va recollir una breu però reveladora entrevista amb ell. En ella, Márquez va deixar clar que el seu èxit no es basa en secrets miraculosos. “Tinc un entrenador personal per treballar l’aspecte físic i seguir una dieta sana, però a part d’això no faig res especial”, afirmava.

Dins dels seus hàbits, la respiració ocupava un lloc clau: “Si estàs en forma, sempre és més fàcil controlar la respiració. A part d’això, el més important és mantenir la calma”, explicava aleshores. Per a ell, el control de l’aire era un recurs pràctic, no una posada en escena.

La seva tècnica era senzilla però efectiva: “De vegades, quan estic nerviós, respiro profundament tres o quatre cops i això m’ajuda a recuperar la calma.” Fins i tot en plena corba, seguia respirant per mantenir-se concentrat. Només deixava de fer-ho en cas d’un ensurt a pista.

L’hidratació i el desgast invisible.

Márquez també posava el focus en allò que no es veu des de les grades. A MotoGP hi ha suor, tensió muscular i pèrdua de pes per la calor. “L’hidratació és vital, especialment abans de la cursa perquè un cop comença és molt difícil beure de la camelback”, assegurava.

La seva autoexigència el portava fins i tot a minimitzar l’aigua en cursa: “Jo gairebé no bec. Penso que seria possible acabar una cursa sense beure res.”

Tot i això, era conscient de la pèrdua física. En proves caloroses, arribava a perdre entre un i un quilo i mig, que recuperava ràpid després.

Aquest nivell de resistència no sorgeix del no-res. És fruit d’entrenament físic i mental. El cos del pilot es converteix en una màquina capaç de suportar privacions temporals sense perdre rendiment.

Menjar amb lògica, no amb moda.

Pel que fa a l’alimentació, Márquez evitava complicacions. Res de tendències passatgeres ni suplements miraculosos. “Respecte a la dieta, és important menjar hidrats de carboni, carn i fruita”, resumia.

Aquests tres elements eren la seva base, igual que per a qualsevol esportista de fons. La clau era la regularitat i l’equilibri. Amb ells, assegurava l’energia necessària per competir al límit.

La seva visió continua sent vàlida anys després. No es tracta de buscar dreceres, sinó de mantenir un mètode constant. I Márquez, amb la seva trajectòria, és el millor exemple que funciona.