KTM Existeix una força natural que t'ajuda a conduir la teva moto: No és màgia
En el món de la moto, hi ha fenòmens que, podem dir, se senten més que s’entenen
El concepte de moviment en una motocicleta és un resultat físic. El gran Paco Bultó, fundador de Bultaco, ho va definir com a «equilibri dinàmic». No li faltava raó.
Pilotar una moto comporta evidents paradoxes. En repòs, només sobre dues rodes, és inestable i la seva tendència és a caure. En moviment, en canvi, assoleix una gran estabilitat fins i tot inclinada.
Preus, ofertes, fitxes tècniques i imatges de TOTES LES MOTOS I SCOOTERS del mercat
Les motos dissenyades per rodar en circuit compten amb pneumàtics especials i arquitectura específica. Aconsegueixen superar els 60º d'inclinació respecte a la vertical.
Un principi físic fonamental
El secret rau en l'anomenat efecte giroscòpic. És un principi físic que, sense saber-ho, és present a cada corba, a cada canvi de direcció i a cada moviment de la moto.
No és màgia ni ciència complicada. És simplement la resposta natural d'una roda en moviment que, en girar, genera estabilitat.
Pots provar-ho tu mateix. Agafo una roda de bicicleta per l'eix amb les dues mans pels extrems i fes-la girar. Quan intentes inclinar-la cap a un costat, ella sola intenta dirigir-se cap al contrari.
Si ho fas assegut en un tamboret amb seient giratori, aquest anirà en sentit contrari de la inclinació que li donis a la roda. I ho farà ell solet!
Quan una motocicleta avança, aquest gir genera un moment angular que tendeix a mantenir l'orientació de l'eix de la roda. Com més gran és la velocitat de rotació i el pes de la roda, més marcat és aquest efecte.
En la pràctica, això es tradueix en què una moto es torna més estable com més ràpid circula. Per això en aturat o a baixa velocitat, una moto sembla maldestra, insegura. N'hi ha prou amb guanyar poca velocitat perquè tot flueixi amb naturalitat.
No és només habilitat del pilot: l'efecte giroscòpic també fa la seva feina.
Però no tot és estabilitat. El mateix efecte que ajuda a mantenir la direcció, igualment oposa resistència al canvi.
Per inclinar una moto en corba cal superar aquesta inèrcia rotacional. D'aquí que els pilots es despengeixin. I tu també portis el teu cos a l'interior de les corbes.
Fixa't en les imatges frontals de l'última xicana d'Assen en un GP. Quan la roda davantera s'aixeca en el canvi de direcció, apunta cap a l'exterior de la corba.
És a dir, mira cap a la dreta quan la corba és d'esquerres. És l'efecte giroscòpic en acció.
El teu amic el contramanillar
Aquí entra en joc un segon fenomen: el "contramanillar". Encara que no el coneguis o no n'hagis estat conscient, l'utilitzes cada vegada que puges a la teva moto o scooter.
Empenyent lleument el manillar cap a l'esquerra, la moto gira a la dreta, i inversament. Aquesta acció, contrària al sentit comú, genera una inclinació que permet prendre la corba de manera eficaç.
No n'has estat mai conscient? Prova-ho en un entorn segur quan estiguis sol. A partir de poca velocitat, ho descobriràs. I et serà de gran ajuda.
Encara que el pilot no ho raoni, ho fa de manera natural des dels primers metres. Això permet a pilots petits, com Dani Pedrosa, pilotar amb soltura motos tan grans com una MotoGP. El mateix tu al carrer, per exemple, en una maxi-Touring.
Els enginyers ho saben bé. Per això juguen amb les masses giratòries (com cigonyals o rodes) per modificar el comportament dinàmic.
Una moto esportiva buscarà rodes lleugeres per reduir la resistència al gir. Una trail, per contra, acceptarà certa massa extra per guanyar aplom en camp.
L'efecte giroscòpic no és només una curiositat de laboratori. És una peça silenciosa de l'engranatge que fa possible aquesta sensació de control que tot motorista coneix.
No es veu, no es toca, però és aquí, girant amb cada roda. Ens recorda que la física també té el seu art. O potser prefereixes anomenar-ho màgia.
Més notícies: