formulamoto Motos espanyoles: què signifiquen els noms de Bultaco, Montesa, OSSA, Derbi...
Honda, Suzuki, Guzzi o Ducati són cognoms. Triumph o Indian sonaven bé. Bultaco, Derbi o Rieju? Què signifiquen?
Has pensat mai com anomenaries la teva pròpia marca de motos? Hi ha molts sistemes per batejar-les.
A vegades —el més comú avui dia— cal cercar paraules que no signifiquin res i que sonin bé en gairebé tots els idiomes.
És el que han fet Voge o Zontes, per exemple. Altres vegades no es van trencar el cap i van posar el cognom del creador. Piaggio, per exemple, o Harley-Davidson, amb els cognoms dels dos socis fundadors.
Altres sistemes consisteixen a cercar una associació d'idees. Com Triumph, que sona a triomf clarament; BMW, les inicials d'alguna cosa tan bàsica com Bayerische Motoren Werke ("fàbriques de motors de Baviera").
O fins i tot llegendes rebuscades. Lambretta, una mena de fada que viu al riu Lambro, que passa per Milà. És a prop de la fàbrica on es feia el famós scooter.
A Espanya, com segurament saps, hem tingut infinitat de marques de motos.
Més de 200 s'han comptabilitzat al llarg de la nostra història. Algunes són tan poc conegudes com AMS (que significava Ángel Muñiz Serrano) i altres tan internacionals com Bultaco o Montesa.
Cada una d'elles va tenir el seu nom. Aquí t'expliquem la història d'alguns dels més importants.
Bultaco, Montesa, OSSA i Sanglas: l'origen dels noms mítics
El cas de Bultaco és un dels més coneguts, però també un dels més curiosos. El seu fundador, Paco Bultó, ja utilitzava "Bultaco" molt abans de crear la marca.
Era la seva adreça telegràfica, un joc amb el seu cognom i el seu nom de pila: Bultó + Paco. Allà li informaven dels resultats de les curses que la seva marca anterior, Montesa, aconseguia.
Quan va decidir muntar la seva pròpia fàbrica de motos, no van dubtar a aprofitar aquella paraula, sonora i potent. A més, associada al famos logotip del dit alçat que simbolitzava el gest del pilot en passar pel mur dient que tot anava bé.
Montesa i l'ordre militar
Com molts sabreu, Don Paco no va ser només fundador de Bultaco. Uns anys abans va ser un dels dos socis fundadors de la nostra altra gran marca: Montesa.
En aquest cas no es tractava d'un cognom ni d'una ocurrència moderna. Es va triar aquest nom per l'antiga Ordre de Montesa, una ordre militar i religiosa d'origen medieval.
L'elecció no va ser casual: volia transmetre noblesa, tradició i força històrica i aquella imatge de "noble cavaller" muntat.
La tipografia del logotip reforça aquesta idea. La famosa "M" gòtica de Montesa connecta amb aquell passat cavalleresc. Li atorga al conjunt un aire solemne i distingit que va acompanyar la marca durant molts anys.
OSSA, dels projectors a les motos
OSSA pot sonar contundent, però en realitat és un acrònim. Va néixer d'Orpheo Sincronic, S. A., una empresa barcelonina especialitzada en projectors de cinema.
La companyia va decidir diversificar la seva activitat i va acabar creant motos, tot i que el nom original, pensat per a un altre negoci, es va mantenir.
Per cert, hi ha qui diu que el famós trèvol de quatre fulles que els va servir de logotip tampoc no és el que sembla. Representa, precisament, el mecanisme que sincronitza les imatges en un projector de cinema.
En qualsevol cas, OSSA es va convertir en un nom sòlid, fàcilment reconeixible. Amb el temps va passar a estar lligat més a les motos que als projectors de cinema que l'havien originat.
Sanglas, un cognom amb pes
La marca Sanglas no va necessitar inventar res: va prendre directament el cognom dels seus fundadors, els germans Martín i Javier Sanglas.
En el seu cas, la senzillesa va ser un encert. Eren enginyers, tenien un taller de construccions metàl·liques i ja feien, abans d'aquelles motos, motors estacionaris a la seva empresa, "Talleres Sanglas".
La paraula "Sanglas" resultava breu, sonora i amb personalitat. Es va convertir aviat en sinònim de motos robustes, pensades per a un mercat —el dels organismes oficials, bàsicament— que necessitava grans monocilíndriques 4T de carretera.
De Derbi i Rieju a Lube: com van néixer les grans marques espanyoles de motos
Derbi també té una explicació molt clara: són les sigles de DERivats de BIcicletes. I és que Simeón Rabasa va començar fabricant bicis abans de llançar-se a les motos.
La seva empresa realment es diu Rabasa, com ell, i després va passar a ser Nacional Motor S.A. Va quedar el nom Derbi que, a més,sona a curses, a esport i a competició, només com a nom comercial de les seves motos.
Rieju, l'enginy de l'acrònim
Una cosa semblant passa amb Rieju, un nom que va néixer com acrònim dels cognoms dels seus fundadors: Riera i Juanola.
El que al principi podia semblar un simple joc de lletres va acabar sent una de les marques amb més continuïtat de la moto espanyola.
Al cap de pocs anys el Sr. Juanola (que no tenia res a veure amb el de les pastilles de regalèssia també famoses) va deixar l'empresa i la família Riera va quedar com a única propietària, cosa que continuen sent.
Lube, el somni de Bejarano
A Bilbao, Luis Bejarano va ser enginyer amb experiència en motos. Va treballar, per exemple, a l'anglesa Douglas. I va decidir donar vida a la seva pròpia marca i la va batejar com Lube, acrònim del seu nom i cognom.
Un exemple clàssic de com posar la signatura personal a un projecte industrial.
Durant anys, Lube va estar molt present a Espanya. Durant els 50 va arribar a ser la primera de les marques nacionals i el seu nom va quedar gravat a la memòria de diverses generacions de motoristes.
GasGas i Macbor: les marques espanyoles més recents i el seu significat
El cas de GasGas és diferent. Era el nom del concessionari Bultaco de Casas i Pibernat, també famosos pilots de la marca.
Quan Bultaco va tancar van començar a importar SWM, amb la mala sort que els italians van durar pocs anys més. Llavors se'ls va ocórrer fabricar la seva pròpia moto de trail, amb ajuda del geni Paxau, tècnic responsable de les primeres GasGas.
Aquella botiga es deia així per l'expressió popular que tots fem servir quan animem a obrir l'accelerador. El nom per a la marca ja era allà, carregat d'energia i esperit off-road, i es va convertir en un dels símbols més internacionals del trial i l'enduro espanyols.
Macbor, una nova generació
D'entre les marques actuals mereix menció Macbor, creada per la família Bordoy. El nom neix precisament d'aquest origen: MAC (fill de, en escocès) + BOR (Bordoy). Una forma moderna de mantenir present el cognom familiar, com van fer en el passat Sanglas o Ducati.
La marca va néixer als anys 90. Es va dedicar llavors a motos infantils, des de les gammes més bàsiques a veritables crosseres de competició per a joves. Va desaparèixer fa uns anys per reaparèixer després com a marca genèrica, amb la gamma actual.
Avui Macbor és un exemple de com una marca espanyola pot competir al mercat actual amb una gamma que va des de les 125 urbanes fins a les trail de mitjana cilindrada.
Soriano, Gimson, Ducson o Avello: altres històries de noms amb molta tradició
A més de les grans marques, a Espanya van sorgir desenes de noms amb la seva pròpia explicació.
Soriano, per exemple, va portar directament el cognom del seu fundador, Ricardo Soriano. Va ser una de les primeres a fabricar motocicletes al nostre país i el seu nom és recordat com a pioner absolut.
A Gimson trobem un altre acrònim: ve de Gimbernat and Sons, és a dir, "Fills de Gimbernat". Aquesta família de Figueres va aixecar una marca molt popular en ciclomotors, amb un nom que deixava clara la seva arrel familiar.
Ducson, gran rival de les anteriors i de Derbi, neix per obra de Vicente Solà. Era cunyat i soci de Rabasa quan van començar, allà pels anys 20 i van separar els seus camins, seguint tots dos en el negoci de les bicis.
Als anys 50 decideixen començar a fer ciclomotors. I els farien bé. I el nom?
Ducson sonava bé. I, a més, a estranger, en un país i un moment on això de ser estranger era molt positiu.
La marca Clúa pren el seu nom del cognom del seu creador, Joan Clúa, que va fabricar microcotxes i motocicletes a Barcelona. Cofersa, una de les seves grans rivals, en aquest cas madrilenya, prenia el seu nom també de la família, però transformat: Construcciones Ferrusola, SA.
Ferrusola, per cert, era el cognom de la dona del fundador, José Mercader.
A Astúries, el cognom de la família Avello va quedar lligat primer a la producció sota llicència de MV Agusta, després a Puch i finalment a Suzuki. I només es va fer servir com a marca en aquells primers anys.
Les primeres motos que construeixen, sota llicència de MV Agusta, portaran el curiós nom de MV Avello.
Motobic va néixer a Bilbao i cercava un nom modern, amb ressonàncies internacionals, per als seus ciclomotors.
La paraula unía "moto" i "bicicleta", clara referència al seu origen en el món del pedal i a la seva vocació lleugera.
I per posar un últim nom, una altra d'aquelles motos utilitàries dels anys 50, de motor Hispano Villiers: Roa.
Va fabricar diversos milers d'unitats abans de passar-se als motocarros i de l'intent de fer una furgoneta.
El seu nom eren les inicials del nom del seu fundador: Rafael Onieva Ariza.
El valor d'un nom
Darrere de cadascuna d'aquestes marques espanyoles hi ha molt més que una simple paraula. Com has vist hi ha cognoms, acrònims, ordres militars, expressions populars o fins i tot adreces telegràfiques.
Totes elles reflecteixen la seva època i una manera d'entendre la moto.
I el més curiós és que molts d'aquests noms, sorgits gairebé per atzar, segueixen avui carregats de força i d'identitat.
Perquè, al final, una moto pot evolucionar, canviar d'estil o de tecnologia... però el nom, quan està ben triat, queda per sempre. Pregunta-ho a Bultaco.
Més notícies: