formulamoto 5 claus d’experts per diferenciar una moto trail i una naked
Dos motos, dos mons: així canvia la postura i l'entorn al manillar d'una trail o una naked
A simple vista, una moto trail i una naked poden semblar-se més del que un imagina. Sobretot en les cilindrades mitjanes, on moltes comparteixen motor i xassís.
Tot i això, les diferències són clares. Començant per la seva pròpia filosofia.
Una trail està feta per rodar sobre qualsevol terreny. L'altra és una moto d'asfalt.
La cosa es complica quan parlem de trail asfàltiques. O de naked "Scrambler" que poden sortir de l'asfalt.
Si t'hi fixes bé, hi ha una sèrie de diferències clares que defineixen el seu caràcter. Des de les suspensions fins als pneumàtics o la postura de conducció, tot canvia.
Recorreguts de suspensió: clau per al terreny
Les motos trail estan preparades per rodar també fora de l'asfalt. Per això munten suspensions amb més recorregut: entre 150 i 200 mm o més segons el model.
Això els permet absorbir sots i irregularitats quan surts de la carretera. En canvi, les naked són més asfàltiques i fermes, amb suspensions de poc més de 100 a 130 mm.
Això fa que siguin més precises en corbes, però menys còmodes en ferm irregular. Una trail, fins i tot a ciutat, pot resultar més suau en passar per ressalts o tapes.
Rodes i pneumàtics: forma i fons
Les rodes també marquen diferències importants entre ambdues. Les naked solen portar llantes de 17 polzades, d'aliatge i amb pneumàtics esportius.
Són amples, amb perfil baix i compostos tous, pensats per a l'adherència en asfalt. Les trail, en canvi, poden muntar llantes de radis i diàmetre més gran, sobretot davant.
El normal és que la roda davantera sigui de 19 o fins i tot 21 polzades. Això millora la seva capacitat per superar obstacles o rodar per camins.
Els seus pneumàtics també tenen més baló i dibuix mixt o fins i tot de tacs. Busquen tracció fora de l'asfalt, tot i que renuncien a una mica de precisió en carretera.
Tot i això, per descomptat, trobem llantes d'aliatge i de 17" en trail asfàltiques.
Ergonomia i postura de conducció
Les naked tenen una postura més baixa, amb el manillar baix i les estriberes endarrerides. És una posició una mica més esportiva i enfocada al control fi en corbes.
Les trail busquen el contrari: comoditat, visibilitat i control en qualsevol terreny. El seient va més alt, el manillar és ample i elevat, i les estriberes estan més baixes.
Així permeten anar dret al camp o adoptar una posició més descansada en viatjar. També ajuden a pilots de més talla a sentir-se més còmodes.
Protecció aerodinàmica i equipament
Una naked, com el seu nom indica, va "despullada" de carenat. En algunes, tot just una petita cúpula et protegeix de l'aire.
Les trail solen portar carenat superior i parabrises de sèrie. Això millora molt el confort en trajectes llargs o a alta velocitat.
A més, és més fàcil trobar accessoris com maletes, cubrecàrter o defenses. Tot pensat per viatjar o endinsar-se per camins sense preocupar-te dels cops.
Usos recomanats: cada moto al seu terreny
Una naked és ideal per a ciutat i carreteres de corbes. És més lleugera, més baixa i més directa, perfecta per divertir-se amb poc. Pot ser divertida fins i tot en circuit.
Una trail brilla en la polivalència: pots viatjar, anar còmode, i sortir de l'asfalt. És més alta, una mica més pesada, però també més capaç en més terrenys.
Si fas trajectes llargs o t'agrada explorar, la trail és la teva aliada. Si prefereixes una cosa senzilla, lleugera i ràpida, la naked té molt per oferir-te.
Conclusió
Tot i que cada cop hi ha més motos mixtes, l'essència de cada tipus es manté. N'hi ha prou amb mirar les rodes, la postura o les suspensions per saber quina és quina.
La clau està en com i on la faràs servir. Perquè tot i que comparteixin base, cadascuna està pensada per a un ús molt diferent.
Més notícies: