Aquest és el radar de la DGT que més multes posa a motoristes a Espanya

Cada any, milers de motoristes circulen per les carreteres espanyoles sense imaginar que un radar pot canviar el seu dia. Els radars de la Direcció General de Trànsit (DGT) s'han convertit en eines habituals de control. I també en motiu de preocupació per a qui supera el límit de velocitat.

Durant 2024, es van formular a Espanya 3.440.655 denúncies per excés de velocitat. Són gairebé 10.000 multes al dia, un 4% més que l'any anterior. Així ho revela un informe de l'organització Automobilistes Europeus Associats (AEA).

El radar més actiu és a Madrid

El radar més "multón" del país continua sent el situat al quilòmetre 20 de la M-40, a Madrid. Només aquest punt va generar 74.873 denúncies al llarg de l'any. Encara que aquesta xifra suposa una baixada del 36% respecte a 2023, continua liderant el rànquing nacional.

Però hi ha altres radars que estan guanyant protagonisme. El quilòmetre 968 de l'A-7 a Màlaga va formular 67.502 denúncies, mentre que el quilòmetre 127 de l'A-15 a Navarra va arribar a les 60.878. El segueix de prop el radar del km 74 de l'A-381 a Cadis, amb 54.835 sancions, multiplicant per més de deu les seves xifres respecte a l'any anterior.

Crida l'atenció el cas del radar al km 245 de l'A-4, a Jaén. El 2023 només va formular dues denúncies. El 2024, aquesta xifra es va disparar fins a les 24.189, un augment sorprenent.

Andalusia, al capdavant de les multes

Per comunitats autònomes, Andalusia és la que més sancions acumula. Els seus radars van formular 959.592 denúncies, el 27,8% del total nacional. La segueixen Castella i Lleó (413.343) i la Comunitat Valenciana (366.360).

En contrast, regions com Astúries, Cantàbria o La Rioja presenten xifres molt més baixes. Encara que en el cas riojà, l'activitat sancionadora va créixer més del 100% respecte a 2023. Aragó també va incrementar notablement les seves multes, amb un 36,2% més.

Una altra dada destacable és que només 50 radars concentren més del 30% del total de denúncies. És a dir, tot just el 5% del total de cinemòmetres instal·lats a Espanya. Entre ells, molts ja apareixien al llistat de l'any anterior, cosa que reflecteix una certa continuïtat en el seu nivell d'activitat.

Objectiu: seguretat o recaptació?

Des d'AEA es plantegen dubtes sobre el veritable propòsit d'aquests radars. Segons el seu president, Mario Arnaldo, molts d'aquests dispositius estan ubicats en autopistes i autovies, on l'índex de sinistralitat no és el més alt. De fet, el 70% dels accidents amb víctimes ocorre en carreteres secundàries.

Això ha portat alguns experts a qüestionar l'estratègia de la DGT. Estan realment els radars contribuint a reduir la sinistralitat? O s'han convertit en una font constant de recaptació?

El debat segueix obert. El cert és que les dades de 2024 demostren una activitat sancionadora creixent. I amb radars que formulen desenes de milers de denúncies cada any, el control de velocitat és una peça clau en la política viària espanyola.