El contundent avís de la DGT a tots els motoristes: passa molt sovint

A les carreteres espanyoles, els motoristes continuen pagant un preu alt. Les estadístiques reflecteixen una realitat preocupant que es repeteix cada any. I les autoritats no deixen de llançar avisos per evitar més tragèdies.

Durant l'última dècada, 2.385 persones que anaven en moto han perdut la vida en sinistres en vies interurbanes. Només el 2024, es van registrar 286 morts en 278 accidents mortals. Són dades provisionals, però reflecteixen un patró clar que preocupa la DGT.

Les sortides de via, l'accident més letal

D'entre els tipus de sinistres més perillosos, les sortides de via lideren les estadístiques. El 2024 hi va haver 131 accidents d'aquest tipus amb resultat mortal. En ells van morir 134 motoristes.

Aquest tipus d'accident ha crescut els últims anys. El 2015 es van comptar 90 morts per sortida de via; l'any passat en van ser 44 més. En total, 984 motoristes han mort per aquesta causa en els últims 10 anys.

Més de la meitat d'aquests sinistres van ocórrer en corbes. Segons els experts, un dels errors més comuns és arribar a la corba amb una velocitat inadequada. La mala gestió inicial fa que no es pugui traçar amb seguretat.

“No només cal adaptar la velocitat a la corba i a la via, també als propis límits del conductor”, assenyala Miguel Ángel Sánchez, de la DGT. Si el motorista no és conscient de les seves capacitats, pot cometre errors fatals. Inclinar massa la moto o mirar fora de la corba són errors freqüents.

En trams rectes també es produeixen sortides de via. Moltes vegades per distraccions o excés de confiança. En aquestes situacions, perdre el control de la moto pot tenir conseqüències mortals.

La velocitat, factor comú en un terç de les morts

Una altra dada que subratlla la DGT és la relació entre la velocitat i la sinistralitat. El 2024, l'excés de velocitat va estar present en 101 accidents mortals. Això suposa un de cada tres sinistres a la carretera.

L'Institut Universitari de Trànsit i Seguretat Viària (INTRAS) alerta sobre les carreteres secundàries. Aquestes vies tenen un sol carril per sentit, moltes corbes i presència de grans vehicles. A això s'hi suma el risc d'irrupcions imprevistes de persones, cotxes o animals.

L'entorn també influeix. La pluja, el vent o el mal estat de l'asfalt fan més vulnerables els motoristes. L'estabilitat de la moto és menor i els marges d'error, molt més reduïts.

La cap de Planificació Estratègica de la DGT, Pilar del Real, explica que la moto és menys visible i més fràgil. A això s'hi sumen els errors aliens que el conductor no pot preveure. Tot això converteix cada trajecte en un potencial perill.

A les zones urbanes, el patró d'accidents és diferent. Les velocitats són menors, però hi ha més trànsit i molts punts conflictius. Semàfors, rotondes i encreuaments generen risc constant.

A ciutat, el zig-zag, els canvis de carril sense senyalitzar o mirar i altres imprudències són molt comuns. També ho són els xocs amb altres vehicles o vianants.

La DGT insisteix: conèixer els propis límits, anticipar-se a la corba i no confiar-se. Aquests simples passos poden marcar la diferència entre tornar a casa o no.