Javier Calduch, psicòleg esportiu: 'Així pots optimitzar el rendiment'

El motociclisme sempre s'ha presentat com un esport extrem. Velocitat, risc i adrenalina en són els ingredients essencials. Tanmateix, darrere de cada pilot hi ha un factor invisible que cada cop guanya més protagonisme: la ment.

Durant anys, parlar de psicologia al paddock era un tabú: qui acudia a un especialista era vist com a “feble”. Avui, les coses han canviat. La salut mental ja és un pilar fonamental per competir al màxim nivell.

La psicologia entra al món del motor

Un exemple clar és Jorge Martín, campió de MotoGP el 2024. El madrileny va reconèixer que el 2023 va perdre la motivació després de no guanyar el mundial davant de Pecco Bagnaia. “Ja no volia córrer, tenia moltes pors”, va confessar mesos abans d'aconseguir el seu títol.

La diferència va arribar quan va decidir acudir a un psicòleg esportiu. Martín va admetre que aquest pas li va permetre retrobar l'equilibri. La millora no només va ser professional, també personal.

En aquesta nova onada d'especialistes destaca Javier Calduch. Psicòleg esportiu especialitzat en motociclisme, treballa amb pilots com Adrián Huertas o Beatriz Neila. La seva tasca és clara: optimitzar el rendiment en un esport tan exigent com perillós.

“Treballem perquè el pilot disposi de tots els seus recursos mentals i això repercuteix també en el físic i en el personal”, explica. Calduch insisteix que no fa miracles, sinó que facilita eines. Eines que, en molts casos, resulten decisives.

Pressió, diners i lesions: les tres grans barreres.

El factor econòmic condiciona gran part de la feina. Els pilots joves senten que depenen d'un sol resultat per continuar competint. Si no hi ha bons resultats, no hi ha patrocinadors.

El psicòleg recorda que aquest esport és car des de les categories inferiors. Una temporada de minimotos pot rondar els 3.000 euros. A Moto5, les despeses pugen fins als 12.000.

Això genera ansietat i pressió constant. A diferència de l'automobilisme, on hi ha més suport econòmic, al motociclisme moltes famílies fan sacrificis enormes. Per als pilots, la por a “quedar-se fora” és permanent.

A això s'hi sumen les lesions. Un pilot ha de lidiar amb el dolor i amb el record del que podria tornar a passar. “El primer és saber si realment vol tornar a competir”, afirma Calduch.

La pèrdua de confiança després d'una caiguda és freqüent. La feina consisteix a reintroduir el pilot de manera progressiva. Sempre buscant l'equilibri entre rendiment i seguretat.

En casos extrems, la por pot frenar qualsevol intent de retorn. Però Calduch és clar: “Si un pilot té por, no pujaria a la moto”. El repte és gestionar la consciència del risc sense que bloquegi l'esportista.

Un esport amb molt per aprendre.

Comparat amb altres esports, el motociclisme encara és en fase de maduresa. A MotoGP, molts equips no tenen fisio, nutricionista o psicòleg. Cada pilot sol dissenyar la seva preparació pel seu compte.

Calduch creu que aquest és un dels grans dèficits del campionat. El futbol, per exemple, compta amb estructures professionals per cuidar els seus jugadors en totes les àrees. Al motociclisme, la manca de metodologia és evident.

“Els pilots no coneixen aquestes eines perquè els equips no les posen a disposició”, conclou. La ment és, en molts casos, la clau que marca la diferència entre guanyar o quedar-se enrere. I el paddock ho comença a entendre.