Aquest element del teu equipament per a moto no és etern: no caiguis en l'error

Anàlitzem cadascun d'ells per valorar el temps que podràs fer servir el teu de manera òptima.

Quan parlem de cascs de moto, de manera natural hauríem de posar el nostre punt de mira en els models integrals.

Són, al cap i a la fi, els més adequats per oferir una protecció total, sense peces que basculin ni elements que s'enganxin entre si.

De la mateixa manera, si tractem sobre la vida útil d'un casc integral per a moto, l'objectiu s'ha d'establir entre els de més qualitat contrastada.

De què depèn el bon estat d'un casc?

De la resistència dels materials i la seva capacitat per absorbir impactes en dependrà la seva vida útil.

Hi ha una norma no escrita que recomana no allargar l'ús d'un model de resina termoplàstica més de cinc o sis anys.

Mentrestant, en cas d'integrals produïts mitjançant fibres compostes es podria allargar fins a uns set o vuit anys.

Més enllà dels materials.

Però l'ús que es faci del casc i les seves cures són vitalsa l'hora de parlar de la durada útil... i no només del seu aspecte precisament.

No és difícil trobar usuaris amb cascs veterans però d'un “bon veure” exquisit, i d'altres que amb mesos d'ús semblen estar a punt per lliurar al punt net més proper.

El consell és evident: fes-lo servir bé i encertaràs.

Per tant, la següent màxima és tan important com aquesta: descarta el teu casc en cas de trobar símptomes d'envelliment o deteriorament, tant evidents com “a l'ombra”. Anem a descobrir-los.

1. Danys exteriors.

Un casc homologat per a moto ha de reunir les condicions adequades per suportar qualsevol cop.

Això sí, no implica que t'hagis de despreocupar pel fet que t'hagi caigut a terra o topat amb el marc d'una porta...

Pensa que qualsevol impacte aparentment lleu  afectarà la calota exterior, encara que efectivament es troba preparada per rebre i absorbir.

Ara bé, aquesta capacitat minva amb el pas del temps i, com no, de la quantitat i tipologia d'impactes rebuts.

Així doncs, un casc ratllat, “decorat” amb petites rascades i d'aspecte “gastat” amb la laca exterior danyada, és un casc envellit prematurament.

Però a més, atenció, potser en aquest cas  no respondrà amb solvència davant d'un impacte derivat d'un possible accident.

Reemplaça el teu casc obligatòriament.

De fet, en cas d'haver-lo patit, el més adequat és reemplaçar el casc per un altre en els dos casos possibles.

D'una banda, a la vista no hi trobes danys però amb un impacte sever, tant la calota exterior com la interior hauran cedit.

Aquí ningú ni res et garanteix la mateixa eficàcia per a una correcta feina en una futura ocasió.

D'altra banda, si els efectes són clarament apreciables (pèrdua de laca o pintura, esquerdes, enfonsaments…), no tens excusa.

El casc haurà quedat directament inservible i no garanteix un ús eficaç.

2. Danys interiors.

Si bé els danys exteriors, visibles o no, s'han de tenir en seriosa consideració, els interiors no ho seran menys ni tan sols per quedar més ocults.

Encara que necessitin un examen més profund per localitzar-los, aquest és totalment necessari.

El seu correcte estat de revista és vital en tots i cadascun dels elements en joc.

Sistema d'ajust i tancament.

Un dels punts més delicats el trobem en el sistema d'ajust i tancament.

Tot i que els populars micromètrics, dentats o automàtics compten amb la corresponent homologació, no sempre es consideren vàlids.

Pensa que es troben totalment prohibits per a competició, on més seguretat es requereix en elevar fins a l'infinit el nivell de risc…

Una altra qüestió és que un sistema de “clics” hagi passat per les proves que garanteixin un correcte funcionament i qualitat necessària per salvaguardar-te.

En poques paraules, haurem de confiar en la seva homologació per a un ús, diguem-ne, convencional.

En qualsevol cas, si trobes un deteriorament excessiu en les corretges que el suporten, els fabricants més solvents podran reemplaçar-lo.

La qüestió és si realment val la pena, o és l'indicatiu d'un necessari reemplaçament del casc per un altre de nova factura.

Encoixinat interior.

Quan parlem de desgast, no podem passar per alt el que afecta directament l'encoixinat interior.

No debades, és la primera peça del casc que es troba en contacte amb el nostre cap, cosa que denota la seva importància.

Com hem vist, la deformació de les calotes en cas d'impacte resta eficàcia de recepció del mateix en una segona col·lisió.

Però en aquest cas, la deformació de l'encoixinat és lenta, progressiva i inexorable.

D'aquí que a les botigues ens diguin, si ens ajusta molt en una primera prova, que esperem que cedeixi una mica l'interior.

Sobretot es vigilen punts vitals com el front, la zona posterior del cap i les temples, que s'han de trobar necessàriament alliberats.

El fet de passar d'un ajust una mica estret a que el casc es mogui mentre deixem fix el cap, podria ser qüestió de temps.

No només el contorn del cap, sinó també les galteres laterals tendeixen a cedir.

En cas de produir-se en excés, l'eficàcia davant d'un possible impacte en marxa es redueix de manera considerable.

De nou, els principals fabricants ens ofereixen interiors de recanvi en funció de les talles i calotes disponibles.

Si a més el desgast és evident a la vista, no dubtis a desmuntar-lo per fer-te'n amb un altre.

Bé, apel·lem de nou a la lògica: amb més de cinc anys al teu servei, ves pensant a no invertir més en ell.

Cerca'n un altre que satisfaci les teves necessitats… o caldria apel·lar a la tan manida frase “el teu cap no té preu” un cop més?