Provem l’últim casc amb arrels a MotoGP i més de 10 anys de llegenda

Amb el HJC RPHA 12, la firma de cascos per al motorista pretén continuar una senda d'èxit. Es va iniciar, la passada dècada, amb els primers HJC RPHA 10 i RPHA 10 Plus.

Han estat moltes les expectatives que recauen sobre el nou RPHA 12. Són fruit del bon regust deixat, sobretot, per la penúltima versió d'aquest integral amb el més que exitós RPHA 11.

Un casc que va tenir a bé disposar d'ambaixadors tan reputats com els pilots Ben Spies o Jorge Lorenzo. Les seves gràfiques van impulsar encara més un model que va acabar sent considerat com un esportiu d'ús polivalent.

Un aspecte que no tots els integrals esportius es troben en condicions de rubricar. Sobretot, atenent a les qualitats que solen caracteritzar els més esportius. Per exemple, un ajustament de vegades excessiu que pot arribar a ser incòmode…

HJC RPHA 12: les millores d'un casc integral esportiu de prestigi.

Com dic, fer el salt a una generació posterior al RPHA 11 es presentava pretensiós i francament complicat. El seu enorme èxit li atorgava un merescut suport entre un important nombre d'usuaris en les seves múltiples variants comercialitzades.

Gran part de la seva irrupció al mercat s'ha aconseguit gràcies a una relació qualitat-preu difícil de replicar per la resta de marques. A això s'hi uneix un excel·lent acabat que, com tot a la vida, era susceptible de millora.

Vol dir això que era un casc «normal» disfressat de «súper integral»? En realitat no cal incidir massa en el comentari.

Simplement algunes de les seves peces requerien «una volta». I a tenor de la feina feta en la seva darrera versió, la firma n'era conscient.

Si analitzem com és el nou HJC RPHA 12,efectivament se'ns presenta com una evolució lògica. Per posar remei als detalls millorables de l'anterior RPHA 11, encara que amb algunes salvetats.

Resulta interessant comprovar com la marca sud-coreana ha perseguit deixar la seva empremta des del primer RPHA 10. El seu model en carboni de diferents colors també vaig tenir l'oportunitat de provar-lo, amb un resultat excel·lent en la relació pes i confort.

Com és l'HJC RPHA 12.

Sense necessitat d'estendre'm en la fitxa tècnica del casc, sí que convé indicar el bàsic. Com a exemple, es tracta d'un casc integral fabricat amb diferents capes de fibra sota la denominació PIM (Premium Integrated Matrix).

En realitat, ja coneixíem aquesta construcció de la calota provinent del RPHA 11. No obstant això, en aquesta ocasió es tracta d'una elaboració que aporta una major resistència, sense disparar el pes, sota la denominació PIM Evo.

La veritat és que sí que trobem diferències en el pes del conjunt a l'hora de «tirar de bàscula», uns 100 gr. Si bé no cal filar tan prim: un cop posat, la ració extra en grams es troba present.

Si seguim amb la calota, entre els components que trobem a simple vista de nova factura veiem les preses d'aire. Ara deixen d'oferir 5 posicions per quedar-se amb dues, obert o tancat, en la parella superior.

El seu disseny també s'ha vist modificat, aportant més mida per evitar ser danyades en lleus cops. Això succeïa massa sovint amb l'efecte col·lateral d'impedir l'acció sobre la roda d'obertura i tancament.

A més, la superfície d'entrada s'ha reduït per aconseguir més pressió en l'admissió d'aire. Amb això s'aconsegueix una eficàcia superior en la ventilació interior.

La presa frontal, per la seva banda, també abandona els petits orificis duals per oferir ara una altra peça més robusta. Queda així millor acabada i amb més àrea d'entrada.

El mateix es pot dir de la presa inferior situada al mentó. Abans exhibia un disseny més vertical que ara passa a ser horitzontal, ampliant la zona d'admissió amb un tirador més ferm i estilitzat. Les reixetes situades a ambdós costats guanyen també ara en estilisme, sent més discretes.

Un altre dels grans avenços que requeria el RPHA 11 el trobem resolt en la versió contemporània. Ens referim a un sistema de fixació més ferm per a la pantalla que ara és lateral, en comptes de l'anterior central. Era força més delicat encara que, tot s'ha de dir, més fàcil d'utilitzar que el mostrat pel «dotze».

El major pes del qual parlàvem abans es deu, entre altres aspectes, a la contribució precisament de la nova pantalla (que no visera). És més gruixuda i consistent, menys maleable que l'oferida pel RPHA 11.

Afegeix un interior més elaborat, amb acabats que demostren que es tracta d'un casc que supera els 300 euros en models amb colors llisos. Tot això aporta valor afegit respecte a l'anterior «onze».

La veritat és que, acabat a part, l'interior dels RPHA des dels seus inicis sempre s'ha mostrat confortable al màxim. I en el nou RPHA 12 no trobem ni una sola peça del seu interior antibacterià i desmuntable que es desmarqui de tot això.

Com ha demostrat a les nostres mans, millor dit, al meu cap, ara resisteix amb més decòrum el pas del temps d'un ús constant en el coixí principal. Just el que circumval·la tota la calota pel mentó.

Com va l'HJC RPHA 12, en marxa.

Deixes a la prestatgeria del teu particular museu de la moto l'antic RPHA 11, que tantes alegries t'ha donat. I ara et poses el nou RPHA 12. El primer que pot cridar la teva atenció és precisament el comentat sobre el pes.

Ja no es nota tan lleuger com aquells RPHA 10 i la versió Plus, així com el RPHA 11. Probablement els trobaràs a faltar durant els primers quilòmetres que facis amb ell posat.

Però el que ha perseguit la marca és pujar un esglaó en qualitats. Si amb això també s'ha vist incrementat el pes és, no ho dubtis, un efecte col·lateral que no va en detriment de la teva seguretat i confort precisament.

De fet, és en situacions com aquests petits cops involuntaris que reben les preses d'aire, anul·lant el seu funcionament, els que agraeixes amb el nou «dotze» més ferm. Amb la pantalla passa el mateix.

Sí, és cert que l'anterior tancament central era molt més accessible rodant amb guants (cosa que sempre has de fer, és clar). Fins i tot amb gruixuts d'hivern. Però era una peça tan fràgil que és millor deixar-la al bagul dels records…

El nou sistema lateral també evita l'obertura involuntària de la pantalla, però amb un disseny una mica més complicat d'utilitzar amb guants gruixuts. Menys amb uns esportius de circuit. En qualsevol cas, és lleugerament sorollós en les seves posicions de pujada i baixada.

Al rebló inferior de la pantalla, la zona de visió que «fa aigües», és superior a la de l'anterior RPHA 12. Això, de vegades, pot arribar a molestar a baixa velocitat amb la primera obertura.

És quan busca aire fresc que no arribi als ulls. Amb algun sotrac sever també tendeix a tancar-se amb excessiva facilitat.

Ara bé, on gairebé no notaràs res negatiu serà en plena marxa, sense aturades. Llavors tindràs la pantalla ajustada amb el clic de seguretat que en garanteix el tancament i quilòmetres per davant. Aquí el llegendari confort dels anteriors RPHA es manté pràcticament inalterat.

Les peces laterals que donen cobertura a la pantalla han d'estar ben ajustades perquè l'entrada d'aire sigui el més propera a nul·la. Queden assistides per una naricera ben dissenyada que en absolut molesta i una protecció de barbeta curta. Tot plegat ergonòmicament impecable.

No he apreciat diferències en el camp de visió, suficient per tractar-se d'un integral esportiu. Sí que he trobat un coixí que ja no es desprèn dels clips de fixació amb massa facilitat, com abans.

Assistit per la més recent norma ECE 22.06 i amb detalls d'acabat compostos per peces més robustes i duradores, el nou HJC RPHA 12 demostra haver guanyat en durabilitat. I sense gairebé perdre confort en plena marxa.