La nova trail TT 555 per a l'A2 és la prova que alguna cosa passa a MITT

La MITT TT 555 és una nova moto trail per al carnet A2 on la firma espanyola ha posat el seu esforç a focalitzar l'atenció de la seva marca al mercat amb aquest tipus de motos, tan demandades actualment.

Però en comptes de donar una ullada als models de més èxit per captar-ne l'essència i plasmar-laamb un disseny molt semblant, aquí s'han dedicat a una altra cosa.

A què exactament? Molt senzill: a dissenyar una moto que no necessiti assemblar-se a cap altra on, a més, aporta els seus propis senyals d'identitat amb característiques mai vistes en motos d'un segment tan cobejat.

Suposo que és el triomf de la raó davant del simple «fusellament» de línies de l'adversari que triomfen «ves a saber per què». El simple fet d'anar a la seva, a la recerca de l'usuari amb arguments propis, ja em desperta una curiositat extra que em motiva encara més per provar-la…

MITT TT 555: gir de rumb

Es podria dir, sense por d'equivocar-nos, que la MITT TT 555 representa un gir en el rumb de la marca nacional com mai abans s'havia atrevit a fer; i que ho hagi fet en el segment de les trail per al carnet A2 no ha estat casualitat precisament.

Això és el que suposo, i crec que no vaig desencaminat, quan et dic que aquesta moto busca captar l'atenció del gran públic que vol posar-se als comandaments d'una companya de fatigues propera, assequible i diferent en un mercat d'alta demanda.

Doncs bé, aquí la tens. Es tracta d'una veritable trail amb llantes de radis, la davantera de 19 polzades,suspensions regulables en hidràulics i precàrrega, equipada amb proteccions de sèrie i que s'assembla a… cap altra.

Això ja per si sol és un èxit en una marca que s'alimenta de productes manufacturats i provinents de la indústria xinesa, on allò de «et miro i et fusello» és a l'ordre del dia. En aquesta trail per al carnet A2, no.

No només en el seu disseny trobem un enorme salt endavant respecte a la coneguda MITT 530 TT Adventure, la seva anterior oferta per a usuaris amb carnet limitat dins el segment de les motos trail.

A més de l'estètica, ens trobem amb un món de diferències respecte a la «cinc-cents trenta» en equipament i rendiment; no l'he provada, però a simple vista, amb les dues motos cara a cara al garatge, resulta una conclusió ben evident.

COM ÉS LA MITT TT 555

Genio i figura, aprofita el millor que és capaç d'aportar el catàleg xinès per donar vida a una moto trail per al carnet A2 desenfadada, divertida, que s'atreveix amb tot i que és més que suficient per al gran públic que demanda aquest tipus de models.

Et parlo del «catàleg del mercat xinès» perquè, entre altres perles, trobem per animar aquesta moto un motor de sobres conegut per la plèiade de marques que el volen, com és el twin paral·lel d'origen Honda en la seva estructura bàsica.

En aquest cas, la seva cilindrada s'ha elevat dels coneguts 476 cc, emprats en l'anterior trail A2 de la marca, fins als actuals 493 cc, amb un resultat que després t'explicaré, però que ja t'avanço que en absolut decep en línies generals.

Per a la instrumentació s'empra un display TFT de grans dimensions en què la informació es presenta amb una mida suficient per ser consultada d'una ullada sense cap problema… tot i que sí que hi ha millores que després comentaré.

Amb connexió via bluetooth i wifi, disposes a més de preses USB, USB-C i «la d'encenedor» de tota la vida de Déu, separades les dues primeres d'aquesta última en sengles esferes, una a cada costat de la part posterior del carenat superior.

Sense deixar el frontal, a més d'una pantalla ajustable en alçada amb dues posicions, per a la qual cal eina, trobem una atractiva il·luminació LED on les òptiques auxiliars, muntades sobre les proteccions laterals, són solidàries amb la llum de carretera o llarga.

Tot l'equip de llums és per LED, inclosos els intermitents als quals, dit de pas, no els aniria gens malament una mica més de potència en el seu feix lluminós, sobretot tenint en compte que els altres usuaris de la via no ens fan gaire cas ni utilitzant-los quan toca… Fes-ho sempre, per costum. Hi guanyem tots.

No hi trobaràs control de tracció ni canvi semiautomàtic, però sí un ABS de doble canal que podràs desconnectar de manera independent a cada eix, si decideixes rodar per camp i ho necessites.

Com dic, el motor és un Loncin pujat fins a 493 cc donant uns generosos 47 CV que es noten des de baix, amb uns mitjos i zona final també força aprofitables pel pes del conjunt, uns 230 kg plena.

Juntament amb l'atractiu silenciador amb sortida doble lateral, crida l'atenció una altra peça clau d'aquesta trail a la qual em referia quan parlava d'«arguments propis»: el basculant monobraç.

A més de quedar de meravella, simplifica el canvi de roda incloent el cavallet central de sèrie i, vist el que s'ha vist, val la pena l'augment de pes respecte a un altre convencional per molts motius… Tots.

COM VA LA MITT TT 555

Que com va la moto? Sorprenentment bé per al que m'esperava, tenint en compte que vaig començar a imaginar un híbrid de peces muntades per donar forma a una moto bonica de veure… i poc més.

La veritat és que finalment succeiria gairebé tot al contrari del que imaginava. La primera en la cara me la vaig endur en veure-la al garatge de les instal·lacions que la marca té desplegades a Madrid. Crida l'atenció.

No és ni gran ni petita, ni massa llarga ni excessivament ampla tot i el muntatge de les proteccions laterals que, per cert, queden perfectament recollides a la moto sobresortint el just, ni més ni menys.

He de dir que el conjunt de maletes ve acompanyat per un bagul, també d'alumini, del qual no vaig disposar, però tingues en compte que no és equipament de sèrie.

És cert que, un cop desmuntades les maletes que funcionen amb una clau independent de la de contacte, se la veu encara més lleugera (més amunt ja hauràs vist la imatge de la versió en blau 2025 "sense"), però els ferros no queden del tot bé sense les maletes al seu lloc.

De manera que el primer que faig és baixar la moto del cavallet per començar a rodar, i aquí m'enduc una sorpresa negativa ja que costa el seu tirar-ne i posar ambdues rodes en contacte amb el terra; pujada, la moto recolza sobre la davantera, però has d'aplicar una certa dosi de força barrejada amb traça per baixar-la a la primera…

Bé, res greu tenint en compte que li agafes el truc de seguida que la fas servir. Un cop poso en marxa el motor m'adono que sona com el que deriva en origen, l'Honda ja esmentat de la saga CB… fins que accelereixes i la situació canvia gairebé per complet.

Sí, perquè en pujar el règim de gir comprovo que a partir d'unes 4.000 voltes, el so passa de ser de moto tranquil·la a moto «enfadada», amb un rugit que, suposo, haurà passat l'homologació, però em sembla una mica excessiu, sobretot si ets dels que no volen molestar el veïnat sortint de casa o arribant a deshora.

Però jo em quedaria amb el seu dolç comportament mostrat a la zona mitjana, amb uns baixos una mica dubitatius que es trasllada en forma de vibracions; a mig règim simplement desapareixen per tornar a fer acte de presència a la zona calenta, fins arribar al tall que arriba entorn de les 9.000 voltes.

De nou es tracta d'alguna cosa que no tomba les meves ganes de seguir rodant i provant. La meva sort és que, no gaire lluny del punt de recollida de la moto, puc moure'm per carreteres mínimament revirades per comprovar com es comporta amb una conducció tirant a alegre…

I la veritat és que les suspensions, certament fermes, es comporten prou bé com per animar-te a estirar el motor, prémer el fre i entrar a cada corba amb la confiança que tot seguirà al seu lloc.

M'he arribat a divertir tant que, un cop comprovats els consums, m'he adonat que m'he passat roscant el gas, perquè perquè aquest motor arribi a fregar els 6 litres cada 100 km cal prémer el twin amb ganes… Va ser just el que vaig fer, sense penediment. Tot el contrari!

Just vaig passar per una zona de camins que conec gràcies al gran Miguel Méndez, el nostre fotògraf de capçalera, per fer una prospecció del terreny i, de pas, veure com es desenvolupa la MITT sobre terra.

De nou el tacte del motor em va semblar una delícia per trepitjar sorra sense complicar-te la vida, assistit a més per un ABS que triga a entrar, de manera que si decideixes no desconnectar-lo fins i tot t'ajudarà en més d'una ocasió.

Mentrestant, el que s'ha dit sobre les suspensions es fa més evident sobre sots i sobtades elevacions, per això vaig decidir afluixar del tot els hidràulics de la forquilla i el «mono» del darrere,guanyant molt en tacte i confort general.

Però no només en camins de terra, sinó també sobre asfalt, aquesta trail prefereix rodar amb les suspensions alliberades d'hidràulic sempre que no forcis el ritme; en cas contrari, la notaràs més solta i menys precisa. Amb un tornavís pla a prop ho tindràs tot sota control.

Quina meravella el dipòsit de 21 l! Et trobaràs amb la reserva més o menys a falta de 4 litres per esgotar-lo, cosa que et pot aportar una autonomia fins i tot més enllà dels 400 km,perfecta per a viatgers incansables com qui escriu això.

És còmoda, es mou bé malgrat el pes del conjunt, gira perfectament i el seu tacte de frens, tot i que requereixi una certa força, no és un punt negatiu precisament, perquè hi ha mossegada si la busques. Interessant equilibri de capacitats.

EL MILLOR DE LA MITT TT 555

-Confort de marxa.

-Motor alegre i divertit.

-Relació qualitat-preu.

MILLORARIA AMB:

-Un parcial doble al display TFT.

-Uns silentblocks més adequats per filtrar vibracions.

-Un gallet fix de «llargues» en comptes de polsador.

AIXÍ VEIEM LA MITT TT 555

-En carretera: 4.

-En ciutat: 3.

-Passatger: 4.

-Confort: 4.

-Equipament: 4.

-Autovia: 4.

(D'1 a 5 punts).

Si veus una puntuació més discreta a l'apartat «Ciutat», és perquè resulta una mica pesada fent maniobres en aturat, perquè per la resta compleix de sobres, disseny del seient inclòs, en què tot i la seva alçada no és en absolut un inconvenient per arribar bé amb els dos peus a terra.

En general es tracta d'una moto més equilibrada del que sembla indicar el seu preu, a totes llums contingut, que a canvi no escatima en detalls com un TFT amb connexió bluetooth i wifi, si bé els testimonis no es deixen veure prou a plena llum del dia; en canvi, la pantalla principal sí, amb una ràpida reacció passant a visió nocturna entrant a un túnel, per exemple.

Són petits detalls que, al meu parer i després de conviure-hi diverses setmanes, no enterboleixen la magnífica feina feta per MITT per apropar-te totes les bondats que una moto trail per al carnet A2 es troba en disposició d'aportar-te, tant en el dia a dia com emprenent llargs viatges. El que se t'acudeixi.