Triumph sap com donar-te el poder d’una moto per satisfer-te amb aquesta Tiger Sport

Quan una marca troba la màgia i el poder d'atracció amb una moto, sigui per estil, rendiment o ambdues coses, és com arribar a la llum i sentir-te poderós.

Triumph ja ho va aconseguir, dècades enrere, amb la primera saga Tiger Sport de motor d'un litre i escaig. Era bella, potent, impactant.

En una sola paraula: fantàstica. Però va quedar en l'oblit amb les normes Euro. Després de l'aparició de la "sis seixanta", va recuperar aquell halo de misticisme que tant he trobat a faltar.

I aquí em tens, disposat a regalar bones paraules i millors accions a una moto que m'ha tornat les ganes de sortir a rodar amb 38º de temperatura ambient.

No m'ha importat posar-me una jaqueta sense ventilació amb aquest clima (em rostia el tors), ni fer quilòmetres d'aquesta guisa... Molts.

Tanmateix, i com es sol dir, "la sarna amb gust no pica". Ho he aplicat a la meva "bogeria transitòria" i el resultat ha estat magnífic. Més piles per continuar.

COM ÉS LA TRIUMPH TIGER SPORT: seductora

A aquesta pregunta hi trobo una resposta directa, d'aquelles que exigeixen poques paraules: una moto seductora, ben feta en línies generals.

Avui dia es poden exigir molts gadgets a una moto que, a més, supera els 12.000 euros; de fet, n'hi ha per menys amb millors elements...

Un d'ells és, per exemple, la instrumentació; compte, no estem parlant d'un quadre amb agulles com abans (sempre m'han agradat, no les rebutjo).

Parlem d'una unitat amb connexió al telèfon, oferint a més l'opció d'escollir entre tres corbes, connexió per contestar trucades, control de velocitat...

Sembla com si Triumph jugués al despiste amb ella, si bé en realitat no pretén enganyar ningú, sinó fer les coses a la seva manera.

I sens dubte així ho compleix, plantejant dissenys austers en alguns punts concrets, i d'altres més atrevits en zones clau com el mateix frontal.

Si t'hi fixes, les dues tires LED a mode de llum diürna són minimalistes, sí, però ofereixen una visibilitat absoluta. Comprovat en marxa.

Però a més, la firma britànica ha sabut donar-li un toc molt personal amb òptiques per LED (no els intermitents) i un aire de família tan agressiu com atractiu.

Un cop més, anem del sofisticat al senzill, representant això darrer el mateix tirador interior de la cúpula per ajustar-ne l'alçada. Per què complicar-se la vida amb motors elèctrics i més pes?

Pràctic i bàsic, com les indicades tres corbes Sport, Road i Rain, suavitzant l'entrega la segona i limitant en condicions delicades la tercera.

La primera és la que ha manat en el meu dia a dia amb aquesta sport-turisme, amb un tacte general instantani, molt agradable sempre.

Abans he de continuar descrivint detalls interessants, com la implementació de deflectors als laterals del carenat superior.

Un exemple de com oferir protecció aerodinàmica "a la carta" en una moto de qualitats esportives, sí, però també viatgeres al màxim. Llesta per a tot.

És un altre dels seus atractius: amb maletes en el seu equipament opcional i fent-te valer del "control cruise" muntat d'origen, qualsevol viatge és un plaer als seus comandaments.

Ara bé, quan toca apretar el ritme, la part cicle no es queda enrere, amb un joc de discos mossegats per pinces "Triumph".

D'ancoratge radial, efectivament llueixen el logo de la marca a l'estructura de la mateixa pinça. Tacte i potència també són aquí denominadors comuns.

Per descomptat i en una moto d'aquest calibre, l'actuació del control de tracció, embragatge de rampes i ABS en corba desconnectable no podien faltar, amb el resultat que imagines.

El tricilíndric de 115 CV aporta a més un shifter bidireccional, blipper perquè ens entenguem o Triumph Shift Assist, com ells l'anomenen.

COM VA LA TRIUMPH TIGER SPORT 800: quant dius que costa?

Crec que ha arribat el moment de posar en pràctica sobre l'asfalt tot el que la britànica està disposada a oferir.

Acabo de preguntar-m'ho just aquí dalt sobre el preu perquè, si et sóc sincer, és d'aquelles motos que quan baixes, la mires i li dónes més d'una volta...

Pensa que faig prop d'1,80 metres i no qualsevol moto s'adapta a aquesta talla; quan la trobes i a més et convenç, tot canvia.

Tot i que existeix un seient d'alçada encara més reduïda, amb aquesta moto sóc capaç d'arribar a terra amb els dos peus però, a més, no pateixo amb ells reposant als estreps.

El triangle entre mans, peus i darrere és ideal per fer quilòmetres, sens dubte, però també per gaudir amb el tricilíndric en trams revirats.

Deixem la salsa per després i ara ens centrem en el seu comportament urbà, "fent encàrrecs" d'un costat a l'altre entre carrers atapeïts, semàfors, rotondes...

El resultat és un tacte increïblement suau del "tri" i, potser, una mica més agressiu dels frens; t'estan demanant guerra. De moment han d'esperar.

És una cosa a la qual aviat t'acostumes perquè es tracta, simplement, de tocar la leva dreta amb menys força de l'habitual. Tornem a entendre'ns gairebé a la primera.

Amb precàrrega remota a l'amortidor i ajustos complets de forquilla, tal com hem treballat de sèrie està perfecta per a tot ús, sense més.

Això implica el fet de salvar ressalts, sots tipus "claveguera en pla superior i inferior" de l'asfalt, així com constants arrencades i aturades.

Hauria de comprovar-ho amb les dues motos a mà, però crec que aquesta 800 gira una mica més que la primera 660, cosa que agraeixes en maniobres urbanes des de "zero".

Aquesta Triumph ha complert com una ciutadana exemplar, sense cridar l'atenció per un so molest ni res per l'estil. Discreta però cridanera amb aquesta decoració, per cert.

En carretera, i si abans has rodat amb la corba Road, arriba el moment de seleccionar Sport per gaudir al màxim dels seus instints.

La pujada de voltes és, simplement, excepcional. Neta, constant, incansable i immediata al més lleu gir de gas electrònic.

Surt de manera molt "neta" a règims continguts, amb aquell so d'admissió típic d'un tricilíndric desitjant escalar cap a la zona alta.

Just aquí t'adones que a aquest propulsor li cundeix una barbaritat. A més, resulta molt generós en l'estirada final i et pots estalviar algun que altre canvi en zones de moviment constant.

La moto se sent sempre preparada per canviar de direcció tan ràpid com ho necessitis, fent-te valer de l'amplada de palanca del seu generós manillar.

Disposes de molta alçada per esplaiar-te i només un recorregut ampli de la forquilla establirà certs límits a l'hora d'apretar el ritme... però pocs.

Perquè la part cicle d'aquesta moto conjuga a la perfecció l'esportiu amb el turístic, insisteixo, fins i tot amb els ajustos de sèrie, que no van gens malament.

Sense vibracions ni reaccions adverses, aquesta sport-turisme de raça s'adapta de manera camaleònica als teus desitjos, més ruters o esportius. Li és indiferent.

ENS AGRADA

Motor extraordinari, potent, dolç, molt utilitzable.

Detalls senzills i pràctics com l'alçada de la pantalla.

Val per a tot... sempre per asfalt.

MILLORARÍEM

La instrumentació és molt completa, però cal navegar molt per arribar a la dada que necessites...

La presa de corrent USB només s'ofereix com a opció.

Amb un preu lleugerament més competitiu, seria "la bomba".

AIXÍ VEIEM LA TRIUMPH TIGER SPORT 800

En carretera: 5

En ciutat: 4

Passatger: 4

Confort: 4

Equipament: 4

Autovia: 5

(Puntuació entre 1 i 5)

Em reafirmo. Aquesta Triumph és una moto molt completa. M'ha donat mostres d'això fent força quilòmetres als seus comandaments.

Pots anar a la feina cada dia, cremar adrenalina durant el cap de setmana o viatjar tan lluny com vulguis. Compleix en tot, i amb nota.

Té dures rivals molt a prop, i potser per això el preu, sense ser esbojarrat, no deixa de frenar en certa manera una escandalosa irrupció al mercat.

Un mercat que ara demana motos així, versàtils, que compleixin bé en tot, o gairebé tot, atractives i funcionals. Per plantejar-se la seva compra? Si jo t'ho expliqués...